Capella de Sant Pere/Les Esplugues/Carme
Any del projecte: 19 de desembre de 1964
Any de la inauguració: 1966
Lloc: Cal Claramunt (les Esplugues, Carme)
Història:
És un encàrrec que li fa el matrimoni Ramon Riba i Carrer i Paquita Olivé i Bargalló per a la casa que tenien a les Esplugues de Carme.
Es tracta de rehabilitar un espai com a capella familiar. Aquest projecte és l’últim que va fer. Els plànols estan signats l’any 1964. A la capella, sobre la porta, hi ha l’any de finalització: 1966. Miquel Llacuna va morir el 1967.
La capella està dedicada a sant Pere, en honor al nom del pare de Ramon Riba i Carrer.
Descripció:
És una peça de petites dimensions, d’uns cinc metres de llargada per tres d’amplada, acabada amb volta escarsera. Està presidida per un altar fet d’un sol bloc de pedra sense cap decoració. Darrere l’altar, en una fornícula, hi ha la imatge de Sant Pere sobre una peanya.
Les parets laterals s’han deixat de pedra vista, mentre que la volta està esgrafiada. L’aparença que se li vol donar és la d’una capella romànica. Per aquest motiu, i en el mateix projecte, es va substituir la porta que hi havia per una de mig punt adovellada amb una columna adossada a cada costat.
Un cop dins, a la paret de mà esquerra hi ha tres finestres de tipus esqueixada, tancades amb vidriera emplomada. A la finestra del mig hi ha la representació dels escuts de sant Pere amb la tiara i les claus i d’Igualada. A les altres dues, en una hi ha l’escut de Carme i, en l’altra, just al costat de l’altar, el de Catalunya.
A la paret de la dreta també s’hi simulen dues finestres. En aquest cas s’hi han col·locat dues pintures sobre fusta fetes pel mateix Miquel Llacuna. En una hi ha la representació de sant Ramon, mentre que a l’altra hi ha Santa Francesca Romana, els patrons de propietaris de la casa.
La decoració principal de la capella són els esgrafiats del sostre i de la fornícula del sant. Estan realitzats en dos colors: blanc i un siena terrós.
Al mig del sostre trobem un estampat de trèvols emmarcats per una gran franja del mateix color que ressegueix tot el perímetre de la capella. Aquest mateix tipus de franja el retrobem sobre la fornícula del sant que presideix l’altar.
La decoració de la fornícula està feta a la paret que tanca la capella per la testera, darrera del sant. De color terrós, estructura l’espai com un tríptic: en la part central hi ha sant Pere, mentre que al plafó de l’esquerra hi ha la representació de l’espiga i al de la dreta el raïm, un simbolisme del pa i el vi de l’Eucaristia. A la part superior de cada un dels dos laterals hi ha la imatge d’una flor. Aquest mateix motiu el trobem a la lluneta del damunt de cadascuna de les finestres, siguin les reals o les simulades.
A més de l’estructura i la decoració, com en molts altres projectes, Miquel Llacuna va dissenyar també els complement litúrgics: canelobres de sobre l’altar, làmpades del sostre, bancs, el Crist i la imatge del sant.
Excepte el bancs, aquests elements són de forja i segueixen les línies que ja trobàvem en altres projectes. En destacarem la creu, d’una gran simplicitat i amb un Crist resolt de manera molt primitiva.
L’estàtua de sant Pere que hi havia anteriorment ―va ser sostreta en un robatori que va patir la casa― havia estat realitzada seguint un dibuix del mateix Miquel Llacuna, dibuix que també es va utilitzar per fer una estampa. Representava un sant Pere sedent, amb un llibre en una mà i una clau a l’altra. La clau que portava el sant era la que antigament havia tingut la casa. Actualment hi ha una imatge que recorda l’original, que s’hi va col·locar després del robatori.