Etapes/L’última etapa/Cadis 1965-1967

L’any 1965 es trasllada a viure a Cadis, ja que havia obtingut la plaça de catedràtic de l’Instituto Nuestra Señora del Rosario.

Tot i que la seva producció a Igualada ha baixat molt, el més important en aquesta etapa és el retorn a la pintura del natural. La fascinació per la llum de Cadis i l’impacte que aquesta té en les construccions colonials el porten a uns dibuixos i pintures amb una forta presència de colors calents, generalment fets amb ceres, guaix i aquarel·les o amb la combinació de totes aquestes tècniques.

A desgrat de partir d’apunts al natural, el resultat final és un treball de taller molt estudiat, quadriculant el dibuix per estudiar millor les proposicions, les perspectives i els colors, traslladant-los a dimensions més grans. Aquesta era la forma de treballar que sempre havia utilitzat en tots els seus projectes i il·lustracions. De molts se’n conserven encara no sols el resultat final, sinó també els processos de treball.