Altar Major de l’església de Sant Feliu de Pallerols
Any del projecte: 24 de juny 1949
Finalització projecte: 19 de gener de 1951
Any de la inauguració: 1 d’agost de 1951
Lloc: Església parroquial de Sant Feliu de Pallerols. (c/ Puig, 28)
Història:
La primera notícia que tenim d’aquest projecte, és l’esborrany d’una carta que Miquel Llacuna envia al rector de Sant Feliu explicant el projecte i les característiques. Parla de quatre plafons sobre fusta (amb escenes de la vida del sant). Sobre aquest plafons, dissenya unes pintures de quatre àngels, i acaba tot el conjunt amb dos frescos laterals (amb unes imatges de la devoció a sant Feliu).
De tot aquest projecte, finalment, Miquel Llacuna sols va pintar els quatre plafons de la vida de Sant Feliu. La causa d’aquest desenllaç va ser les complicades relacions que es van establir entre Llacuna i el rector i la Junta de Restauración de Templos, com a conseqüència de la lentitud del pintor en l’execució de l’obra i del cost del projecte.
El 24 de juny de 1949, hi ha una carta del rector al Sr. Gaspar Mestres i Bertran, per explicar-li que ja té el projecte.
Pel que es dedueix de les cartes que es conserven, la primera part de l’obra, corresponent als quatre plafons, es va començar entre el gener i el maig de 1950. Després hi ha una llarga parada que provoca malestar als promotors de l’obra. El 6 de novembre 1950, torna a reprendre l’obra. La finalització, segons la signatura que hi ha en un del plafons de l’altar, va ser el 19 de gener de 1951 («Conclusum est XIX. Januari-MCMLI. Deo Gratias»).
Totes les desavinences entre Miquel Llacuna i els promotors s’expliquen en moltes cartes, però definitivament se’n conserva una del rector al Sr. Gaspar Mestres, datada el 31 d’octubre de 1950, en què li demana un altre pintor per acabar el projecte. El cost final de l’obra, segons els rebuts que s’han conservat, és de 21.600 pessetes. L’altar es va inaugurar l’1 d’agost de 1951.
Descripció:
La intervenció són quatre plafons d’uns 3,85 m. d’altura per 2,10 m. d’amplària, segons el projecte. Es va adaptar a l’estructura arquitectònica que li venia marcada, tant per la volta gòtica que té l’església com pel retaule de fusta que reforça encara més aquesta estructura general. Els seus quadres estan situats entre unes columnes daurades d’estil compost, que són la continuació dels arcs que surten de la clau de volta, i que delimiten l’estructura general. El centre del retaule està presidit per la imatge de Sant Feliu.
Les quatre escenes de la vida de Sant Feliu que es van triar per ser representades són, d’esquerra a dreta: lligat de mans i peus, és llançat al mar; lligat amb pesades cadenes, és arrossegat pels carrers; l’arribada en vaixell a Barcelona; i portat davant els altars dels déus pagans.
Cada quadre té com a sòcol una llegenda que explica l’escena representada. El primer i el tercer quadre són pintats sobre la paret, amb la tècnica del fresc, mentre que el segon i el quart estan pintats sobre fusta, sembla que per causa de la humitat que tenia l’església en aquesta part. Aquestes humitats i la manera de solucionar-les va ser una de les causes de l’endarreriment de l’obra que va provocar el desacord entre Miquel Llacuna i la Junta.
La composició de les escenes representades està pensada per dirigir l’atenció al punt central, la imatge del sant. Per aquest motiu, la composició dels quatre quadres és diferent si es tracta dels que estan al costat del sant o si són els que es troben a les puntes.
Si ens fixem en els dos que estan just al costat de la imatge de sant Feliu, veurem com l’escena principal està en un primer terme. El sant és la figura central i el fons és un paisatge més clar que ajuda a perfilar tot el conjunt del primer terme. El cel ennuvolat té formes allargades paral·leles que, si mirem els dos quadres, veurem que són convergents i que ens porten a mirar al punt central que coincideix amb la imatge del sant que presideix tot el conjunt. En canvi, els quadres dels extrems tenen una composició inversa, i la imatge de sant Feliu es troba en la part alta i més clara. La imatge central està envoltada d’uns núvols de formes rodones que a la vegada li fan com d’aurèola.
En general els quatre quadres tenen uns personatges amb formes exagerades i abarrocades, influenciades pel manierisme.
Lligat de mans i peus, és llançat al mar
L’escena està centrada en la imatge del sant, dret, de perfil, com si estigués situat dalt d’un precipici. Davant té una figura vestida amb toga que amb el dit de la mà assenyala el mar on ha de ser llançat. El primer terme està presidit per una gran roda de molí que un grup de persones lliguen a una corda. La llum és lateral i dibuixa la part plana de la roda i la part frontal del sant, deixant mig en penombra la resta de personatges. La inscripció del peu diu: «Rufinus. jussit Martyrem in mare demetgi».
Lligat amb pesades cadenes es arrossegat pels carrers
Aquest segon quadre narra un altre dels martiris que va patir sant Feliu. Va ser lligat amb grans cadenes i arrossegat per unes mules per la ciutat. En l’escena veiem el sant dret, hieràtic, serè en el moment de ser lligat amb les cadenes. Ocupa la figura central del quadre encerclat d’altres personatges que en les seves mans porten les cadenes i manilles. Darrere hi ha els caps d’un parell de cavalls, i la composició acaba amb un paisatge urbà presidit per un temple clàssic al capdamunt d’una muntanya. La inscripció diu: «Catenis onustus, per urbis vies a mulis trahitur».
L’arribada en vaixell a Barcelona
Aquesta escena narra l’arribada de sant Feliu des de l’Àfrica a Barcelona. Com en l’anterior, la figura principal, sant Feliu, està situada al centre en primer terme. En una mà porta una creu, mentre que amb l’altra assenyala el cel amb el dit índex com indicant on és i que hi ha un sol Déu. Sant Feliu està envoltat d’uns personatges que l’escolten en la seva predicació i en posició d’oració. El fons està format per veles de vaixell de color blanc per reforçar l’ambientació de port marítim, a la vegada que ajuden a ressaltar les figures. La inscripció diu: «Delix. Martyrii cupidos. Hispaniam appulit».
Portat davant els altars dels déus pagans
L’últim dels quadres explica quan sant Feliu va ser portat davant dels altars dels déus pagans perquè hi fes una ofrena, i així renunciés a la fe cristiana. Aquest cop, el sant està situat a la part superior del quadre, al final d’unes escales que porten a l’altar. En posició frontal amb la mà dreta alçada assenyala el cel, mentre que amb l’esquerra fa l’acció de rebutjar l’ofrena i el sacerdot que l’oficiava. En un primer terme hi trobem dues accions: uns personatges que miren i semblen escandalitzar-se, i uns altres que preparen els instruments per a la tortura. La inscripció diu: «Ad ares. Indolorum noluit eos immolare».
Aquest quadre també té la signatura del dia en què es va acabar de pintar tot el conjunt: «Conclusum est XIX-januari-MCMLI deo gratias».
(veure: http://www.miquelllacuna.com/?page_id=922)