Església Parroquial de Sant Romà/Santa Maria de Miralles
Any del projecte: 1958 (circa)
Any de la inauguració: Desconegut
Lloc: Carretera C-37 K. 49-50, Santa Maria de Miralles
Història:
L’església de sant Romà té els seus inicis en el segle XIV i conserva encara les nervadures de la volta de creueria. Durant la Guerra Civil va ser convertida en escola. El 1948 sembla que s’hi va fer una restauració.
Segons la inscripció que es troba darrere l’altar, la reforma de Miquel Llacuna es va fer a la memòria de Josep Alemany i Ventosa, mort el 12 de febrer de 1954.
Descripció:
El projecte de Miquel Llacuna se centra en el presbiteri amb la combinació de tres elements, les trones, un arc de triomf i l’altar major. Pel color que hi ha a la nau, suposem que també va decorar aquesta part.
Les trones
Com havia fet ja a l’església de Santa Margarida de Montbui (1948) i després farà a Santa Maria del Camí (1958), les trones són els elements que utilitza per separar la nau del presbiteri. Com en els altres casos, les situa a cada costat dels graons per pujar a l’altar major, l’epístola al cantó dret del fidels i l’evangeli al cantó esquerra.
A la part frontal de les dues trones hi ha un relleu. A la de l’epístola trobem la inscripció: LEC/TI/O – E/PIS/TO/LAE. Les dues paraules estan separades per un ploma coronada amb una aurèola. La trona del evangeli té la inscripció: SE/QEN/TIA/SANC/TI – E/VAN/GE/LI també amb la ploma i l’aurèola. Aquesta trona conserva encara el faristol per a les lectures.
Cada una de les trones s’uneix amb la paret amb una forja en forma de ziga-zaga ondulada. Ja a la paret, hi trobem un petita pilastra truncada que acaba amb una pinya, símbol de vida per als semítics.
L’arc de triomf
Darrere de cada trona hi trobem en paral·lel una columna de secció quadrada i una pilastra que suporten un arc de mig punt que emmarca l’altar major i la fornícula amb la imatge de Sant Romà, a qui està dedicada l’església.
L’altar major
Inicialment, l’altar major estava adherit a la paret. Constava d’una ara de pedra que recolzava sobre un bloc quadrat que en la part del davant tenia el relleu d’un crismó amb les lletres alfa i omega. A la part del darrere hi ha la inscripció que recorda qui va pagar la reforma: A LA/ MEMÒRIA DEL/NOSTRE GERMÀ / JOSEP ALEMANY / VENTOSA / + XII-II-MCMLIV. A cada costat d’aquest cos central hi havia un altre bloc amb un relleu de sanefes geomètriques.
Amb la nova litúrgia, es va avançar l’altar, però solament la part del bloc central, eliminant la pedra que feia d’ara. Les dues peces laterals que conformaven la base van situar-se sota el sagrari adossat a la paret. Per tant, avui, l’altar major és un bloc de pedra quadrat situat al mig del presbiteri.
La nau
Com en moltes altres realitzacions, Miquel Llacuna pinta la nau de l’església de color verd.
( veure: http://www.miquelllacuna.com/?page_id=976 )