Església de les Carmelites de la Mare Vedruna/Falset
Any del projecte: 3 de gener de 1963
Any de la inauguració: 1964 (circa)
Any de destrucció: 2004 – 2005 (circa)
Lloc: c/ Josep M. Gich, 86, Falset
Història:
La decoració de l’església del les Carmelites de la Mare Vedruna de Falset es va projectar tres anys després d’haver fet l’altar de Santa Joaquima de Vedruna a l’hospital d’Igualada, en aquell moment regentat també per l’orde de les Carmelites.
La primera dada que trobem és la que consta en el projecte, el 3 de gener de 1963. En una carta del 4 de març del mateix any, la germana Mercedes Bonet demana que es pugui inaugurar l’església el 10 de maig, ja que tenen una visita pastoral del bisbe. Un mes més tard, el 6 d’abril, la mateixa germana torna a escriure explicant que Rocamora ha acabat la volta i que estaria molt bé poder consagrar l’altar el dia 7 de juliol, dia que comença la novena de la Mare de Déu del Carme.
La Mare de Déu que hi havia era obra d’un escultor anomenat Ricart, segons el document que es conserva, on hi ha els pressupostos per fer-la. També es conserva una carta de Ramon Sunyer, orfebre que explica quines són les mides del sagrari.
Amb data 4 de maig del 1963, hi ha una carta de la Fàbrica d’Alabastres Marimon–Tarroja, demanant que Miquel Llacuna vagi a veure les mostres.
Les fotografies que fa Foto Raymond de Tarragona amb tota l’obra acabada estan datades manualment en el seu dors al juny de 1964.
Entre l’any 2004 i 2005, la comunitat religiosa de les Vedrunes es va vendre l’edifici i en el seu lloc s’hi va fer una residència d’avis. L’església es va dessacralitzar i alguns elements van ser traslladats a altres esglésies. L’altar a la Serra d’Almós, la Mare de Déu al santuari del Tallat, la làmpada a l’església de Sant Bernat de Reus.
Avui l’església és el vestíbul de la residència d’avis.
Descripció:
L’església de Falset era de tres naus, la central de doble alçada i les laterals més baixes, amb un trifori superior. La nau tenia tres trams separats per arcs faixons. La cobertura en cada tram simulava una volta de creueria.
A la capçalera de la nau central hi havia l’altar major amb forma d’absis, mentre que a la part final hi havia un cor alt.
Aquesta cop Miquel Llacuna també va fer el projecte total de l’obra: pintura, làmpades, disseny de la imatgeria, canelobres, altar, etc.
La decoració de la pintura segueix l’estil que ja havia utilitzat a Piera i a Santa Maria del Camí (Veciana). Aquesta vegada els colors amb què jugava eren una gamma de vermells (vermelló i granats), el groc, el verd i el blanc.
La decoració principal era l’altar major, mentre que les voltes de les naus tenien una decoració basada en franges de colors vermell en la nau central i groc en les laterals, que remarcaven l’estructura de l’edifici. Les parets de tancament estaven pintades de color verd.
L’altar major
Estava dedicat a la Mare de Déu del Carme amb una figura de talla sense policromar. Sobre la Mare de Déu hi havia l’escut del l’orde portat per dos àngels també de talla.
La figura de la Mare de Déu estava situada en la part central. Als seus peus, i de la mateixa talla, hi ha tres imatges que representen tres ànimes alliberades del purgatori. Sota la imatge, un estuc de color blanc simulava unes flames (el purgatori).
La resta de la decoració de l’altar era un mateix dibuix que es repetia quatre vegades, dues a cada costat. Amb una clara intencionalitat ascendent, la base del dibuix era com un gerro que continuava en el seu cos central amb unes formes que recordaven una palmera, per acabar en la part superior amb unes formes estilitzades entre vegetals i geomètriques. Aquesta decoració era bàsicament resolta amb blancs, amb un fons i uns contorns en granat.
Les cinc franges en què es dividia la decoració de la paret de l’absis de l’altar tenien la seva continuïtat en una decoració a la volta amb unes imatges d’aparença vegetals en vermell i el fons el blanc.
L’ara de l’altar té forma de piràmide truncada invertida, feta amb marbre vetat. Frontalment hi ha tres creus daurades situades de forma asimètrica. La làmpada és rodona, amb els llums a la part superior.