Capella de la Mare de Déu de Montserrat d’Igualada
Any del projecte: 8 de setembre de 1943
Any de la inauguració: 1a. 1943 (estructura general de la capella)
2a. Abril de 1947 (pintures de l’absis)
3a. 26 d’abril de 1948 (plafons laterals)
4t. 1950 (benedicció de l’altar)
Lloc: Passatge del Capità Galí, Igualada
Història:
Aquesta capella data de l’any 1850 i va ser un encàrrec de Felícia Matheu i Padró, fundadora d’una escola per a nenes a la ciutat. En morir, Felícia Matheu va fer una deixa perquè els seus marmessors construïssin una capella pública.
Fins al 1936 va restar igual. Amb la revolució del 1936, va ser destruïda. A partir de 1940, va començar la restauració, que es va encarregar a Miquel Llacuna. El 8 de setembre de 1943 (diada de les marededéus trobades), va signar el primer projecte, que reestructurava l’espai de la Capella. L’abril el 1947 ja havia pintat les pintures de l’absis. El 26 d’abril de l’any següent va acabar els plafons laterals. La benedicció o consagració de l’altar no es va realitzar fins a l’any 1950. D’aleshores ençà, la capella no ha tingut canvis rellevants.
Descripció:
És una capella de nau única, acabada en forma d’absis. Miquel Llacuna va fer el disseny tant de l’estructura general com de la seva decoració mural i els complements.
Dividirem la descripció en tres apartats: l’absis, la nau i els complements.
Absis
L’absis està centrat en la figura de la Verge dins una fornícula gran, amb dues fornícules més petites a banda i banda que recorden una finestra coronella. Rere les fornícules, com a fons, hi ha pintat un paisatge amb les muntanyes de Montserrat. La Verge està situada sobre una pedra portada expressament des de Montserrat. Al mig de l’absis hi ha situat l’altar, fet de pedra blanca.
Podem dividir la decoració mural de l’absis en dos blocs: la part superior, on hi ha dues franges d’uns àngels que porten uns objectes; i la part baixa, on hi ha dos grups de personatges: a l’esquerra, uns grups de nenes acompanyades d’una figura femenina, i a la dreta, un grup d’escolans amb un monjo benedictí que estan acompanyats d’un nen, una nena, una figura masculina i una de femenina.
La transició arquitectònica de l’absis cap a la nau de la capella es fa per mitjà d’un arc de triomf en el qual trobem la inscripció següent: «Tu Gloria de Jerusalem; Tu Laetitia de Israel; Tu honorificentia Populi Nostra» («Vós sou la glòria de Jerusalem; Vós l’alegria, Vós l’honor del nostre poble»). L’arc de triomf té en els seus laterals, en el punt d’arrencada, dues petites fornícules, l’una amb sant Lluc (inicialment hi havia sant Antoni) i l’altra amb sant Benet.
Simbologies
Tots aquest personatges situats a l’absis hi són per un motiu molt determinat. El grup d’àngels amb els seus objectes simbolitzen la lletania. Els dos àngels del centre sobre la Verge porten una corona molt semblant a la que hi ha sobre la Verge en el cambril de Montserrat. Els àngels de la fila de dalt, del centre cap a l’exterior de l’absis (mà esquerra), porten les simbologies següents: Vas espiritual, Mare de la Divina Gràcia, Santa Maria, Santa Verge de les Verges, Arca de l’Aliança i una de no identificada.
A l’altre cantó ―a mà dreta― hi trobem: Estel del matí, Rosa mística, Vas Honorable, Mare de l’Església, Mare del Creador, Mare del Salvador, Seu de saviesa, Mirall de justícia.
A la filera de sota, a l’esquerra del fons de l’absis cap enfora, hi ha: Reina del Santíssim Rosari, Mare Puríssima, Mare Castíssima, Mare Virginal, Torre de David, Reina de les Verges, Vas d’insigne devoció, Refugi de pecadors i un àngel portant l’escut de Catalunya. A l’altre costat: Reina de la pau, Reina dels àngels, Torre de marfil, Reina del màrtirs, Consoladora dels afligits, Causa d’Alegria i, per acabar, un àngel que porta l’escut d’Igualada.
Els àngels que porten una de les simbologies que fan referència a «Reina», a més de l’objecte, porten una corona daurada a les seves mans.
Sota dels àngels de l’esquerra, hi ha el grup de nenes amb una figura femenina, que recorda la fundadora de l’escola per a nenes que va donar origen a la capella; a l’altre cantó, hi trobem l’escolania de Montserrat, més una representació de la família catalana amb la mare, el pare i dos fills. Tots aquest personatges estan en posició orant.
L’ara de l‘altar té una decoració frontal amb tres creus gregues, una en el centre i una altra en cadascun dels angles. En el centre del fust que aguanta l’ara hi ha un crismó flanquejat per una alfa i una omega, representació del principi i la fi de totes les coses.
La nau
La nau té un cobertura plana amb les bigues vistes. Entre biga i biga hi ha una decoració que alterna entre un camp d’estels i unes creus. Cada un d’aquests trams, quan arriba a la paret, té una decoració floral. Les bigues estan pintades. Al mig hi ha una creu i a la resta de la biga hi ha una decoració de fulles en forma d’espigues, mentre que a les puntes hi figuren uns estels.
Entre biga i biga, hi ha escrites unes advocacions de la lletania. Al cantó dret: Regina Santíssima / Ora Pronobis / Regina Virginorum / Ora Pronobis / Regina Santorum Omnium / Ora Pronobis / Regina Angelorum / Ora Pronobis. Al cantó esquerre: Ora Pronobis / Mater Boni Consilii / Ora Pronosbis / Mater Salvatoris / Ora Pronobis / Mater Purissima / Ora Pronobis / Mater Infirmorum.
A les parets hi ha tres grans quadres pintats a l’oli sobre fusta. El del cantó esquerre representa els sants que, segons la tradició o la història, van passar per Igualada camí de Montserrat: el primer és sant Jaume i el segueixen sant Francesc d’Assís, sant Ignasi de Loyola, sant Josep de Calassanç acompanyat del bisbe de Lleida[8] i un altre personatge que, segons sembla, era un ambaixador del Rei. L’últim és sant Antoni M. Claret. Sota el quadre hi ha el text següent: «Servents de Déu que fent via vers Montserrat passaren per Igualada / El beat pare Claret abans d’acomiadar-se de la Moreneta sojorna l’any 1850 a Igualada / Sant Josep de Calassanç passa per Igualada camí de Montserrat l’any 1585 / Peregrinant l’any 1522 St. Ignasi de Loyola comprà a Igualada la indumentària de penitent / L’any 1214 Igualada fou honrada amb les petjades del pobrissó d’Assís / La Verge Bruna s’aparegué a St. Jaume quan l’evangelitzador d’Espanya arribà a Igualada».
Al cantó dret, el primer quadre representa el compliment del Vot de poble fet per les autoritats igualadines l’any 1515 amb motiu d’una greu epidèmia que va castigar la vila. Aquesta tradició encara se segueix avui. Hi ha un text que diu: “Compliment d’un vot de poble fet el 1515 a la Verge de Montserrat amb motiu d’una pesta. D’aleshores ençà, els igualadins anyalment portaren al santuari uns gros blandó de cera». El tercer quadre és la commemoració del triomf de la batalla del Bruc a la guerra del Francès: s’hi pot veure la bandera del Sant Crist d’Igualada i el timbaler, amb el text: «Retorn dels igualadins després de la victòria del Bruc obtinguda contra les hosts franceses l’any 1808 sota els plecs de la bandera del Sant Crist miraculós en els vessants de Montserrat».
Complements
A més de l’estructura general i de la decoració mural, Miquel Llacuna també va dissenyar els canelobres i la creu de l’altar fets de fusta amb aplicacions de coure, la làmpada del sostre, la reixa de l’entrada i la casulla del celebrant per oficiar missa.