Capella de la Puríssima / El Jemis Anyera/Tetuan (Àfrica)

Capella de la La Puríssima /El Jemis Anyera/  Tetuan (Àfrica)

Any del projecte: 1941

Any inauguració: 22 de juny de 1941

Lloc: El Jemis de Anyera  (Tetuan, Marroc)

Història:

L’any 1940, un cop acabada la guerra, Miquel Llacuna és novament militaritzat i destinat a Tetuan. Allà el destinen a tasques de delineació.

A l’inici de l’any 1941, el comandament li encarrega el disseny d’una capella dedicada a la Puríssima que s’erigirà dalt d’un turó. El juny del mateix any hi ha la inauguració de la capella.

Actualment no tenim referències de si aquesta construcció encara existeix.

Descripció:

La capella dedicada a la Puríssima es va erigir sobre un basament que tenia set graons.

L’edifici és o era de planta quadrada, amb un atri. En el centre hi ha una lluerna coronada exteriorment per una creu. La cobertura és feta amb teulada a quatre vents.

Exteriorment, tot i que s’inspira en l’estil àrab, utilitza l’arc de mig punt i les finestres són d’esqueixada. De tota manera, les formes dels arcs de l’atri ens recorden l’arc de ferradura.

Interiorment, l’altar està situat en el centre de la lluerna: una mesa que descansa sobre quatre columnes amb capitells amb forma de trapezi invertit i amb una decoració en relleu d’unes espigues i un raïm ―al·legoria del pa i el vi de l’Eucaristia―. Aquest mateix relleu simbòlic es repeteix a la base de la columna. Frontalment, l’ara de l’altar té una decoració centrada en una panera plena de petits pans i una sanefa feta amb peixos (recordant l’evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos) i, a l’angle, una creu grega.

La coberta, interiorment, està resolta amb un enteixinat de fusta decorat amb unes sanefes de temàtica vegetal. L’enteixinat recolza en unes mènsules decorades amb escuts heràldics militars.

Miquel Llacuna dissenya tots els detalls de la capella (canelobres, creu i fins i tot les estovalles de l’altar). Un detall curiós és el panell de la capella ―una silueta d’un soldat en acció―, situat sobre la coberta de l’atri.

Exteriorment, s’hi va col·locar una làpida commemorativa de marbre, amb un escut d’Espanya a sota i, al voltant d’una creu, una corona de llorer.