Altar de la Mare de Déu de Montserra/Piera
Primera data: 28 d’abril de 1944
Any del 1r. projecte: 1950
Any del 2n. projecte: 24 d’abril de 1956
Any del 3r. projecte: 10 de febrer de 1958
Any de la inauguració: 10 de setembre de 1958
Lloc: Església Parroquial de Santa Maria de Piera (c/ Sant Cristòfol, 30, Piera)
Història: La primera data que tenim de la intenció de construir un altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, a Piera, és de l’any 1944.
El primer projecte es fa cap l’any 1950. Casimir Font i Gassol, amic de joventut de Miquel Llacuna, li envia una carta en què li demana que l’altar s’assembli a la capella de la Verge de Montserrat d’Igualada.
En aquest primer projecte es repeteix l’esquema d’Igualada: la imatge al mig i, a cada cantó, unes pintures murals figuratives ―a l’esquerra un grup de fidels i, a la dreta, els escolans i els monjos. La mesa de l’altar està adossada a la paret del fons.
Un cop fet aquest projecte, es paralitza tot i no serà fins a l’any 1955 que es comença novament a replantejar el projecte. Aquest segon projecte porta la data de 24 d’abril de 1956, i és molt més simple. Centra també la figura de la Verge, però la decoració són uns àngels de grans ales que l’envolten. L’altar és exempt i deixa pas pel darrere per a l’adoració de la imatge.
El tercer projecte està datat el 10 de febrer de 1958, i és el definitiu. En aquest, Llacuna trenca els esquemes anteriors i ja no es basa en imatges figuratives sinó que utilitza esquemes més estilitzats.
El maig comencen les obres, que s’acaben el 5 de setembre. El 10 de setembre, el pare Abat de Montserrat, Aureli M. Escarré i Jané, beneeix l’altar.
El cost total de l’obra va ser de 37.203 pessetes, que es van cobrir per subscripció.
Descripció: És el primer altar lateral que trobem entrant a l’església, a mà dreta. Es tracta d’un petit espai rectangular cobert amb una volta lleugerament apuntada. Té una fondària de 2,95 m. per 2,80 d’amplada i 4,10 m. d’alçada. La intervenció que fa Miquel Llacuna es localitza en la part del fons d’aquest espai, al qual dóna estructuralment una forma d’absis. També dissenya la mesa de l’altar i els complements com la làmpada, els canelobres i el Crist.
La mesa és exempta i deixa un pas per poder accedir a la Verge. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat centra la decoració i està situada dins una pedra portada expressament de Montserrat que es va esculpir simulant una cova. Al voltant hi ha uns dibuixos i unes sanefes molt geometritzades.
Sobre una base blanca, trobem les formes en color vermell. A la part de la volta, la sanefa agafa unes formes estrellades, mentre que a les parts laterals la decoració té unes formes que recorden una espiga.
L’ara de l’altar és d’una sola peça, i en el seu contorn hi ha una sanefa de formes vegetals pintades de color verdós. La base és una d’estrella de sis puntes, que deixen entreveure entremig unes formes que recorden les muntanyes de Montserrat.
Entre l’altar i la paret del fons on hi ha la Mare de Déu, i per tal de protegir el pas de fidels que vagin a adorar-la, hi trobem una petita barana de ferro en la qual s’ha reproduït la silueta de les muntanyes de Montserrat amb la serra i l’escut de Catalunya.
La làmpada és circular, amb formes geomètriques, feta de fusta i forja. Els canelobres són també de forja. El Crist, que avui penja de la làmpada, era inicialment de sobretaula.
(veure: http://www.miquelllacuna.com/?page_id=708 )