Santa Margarida de Montbui/Església parroquial de Santa Margarida /Nucli antic

Església parroquial de  Santa Margarida/Santa Margarida de Montbui/Nucli antic

Any del 1r. projecte: 23 d’octubre e 1948

Any del 2n. projecte: 14 de juliol de 1949

Any de la inauguració: Desconegut

Lloc: Plaça Major, Santa Margarida de Montbui (nucli antic)

Història:

L’actual església de Santa Margarida de Montbui data del començament del segle XVII. És una església d’estil gòtic tardà. Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb tres altars a cada cantó, presbiteri i cor alt. L’església té un trifori sobre els altars laterals. La volta de la nau és de creueria, i al presbiteri té una volta estrellada.

Durant la Guerra Civil, va ser desmantellada i utilitzada com a garatge. Acabada la guerra, es va procedir a refer-la. Es va encarregar a Miquel Llacuna que presentés una primera proposta el 23 d’octubre de 1948.

En aquesta primera proposta, Llacuna projecta un presbiteri alçat de la resta de la nau per tres graons. Planteja un retaule adossat a la paret amb la imatge de Santa Margarida al centre. A la separació del presbiteri de la resta de la nau hi ha dues trones, l’una al cantó de l’epístola i l’altra al de l’evangeli. La decoració és feta al fresc imitant unes cortines, mentre que al costat de santa Margarida hi ha la representació d’uns àngels.

El segon projecte, fet mig any més tard ―14 de juliol de 1949―, segueix més o menys la mateixa estructura. La diferència més important és que projecta dos cossos laterals ―l’espai és ocupat avui per dos grans vitralls―, l’un amb la imatge de sant Llorenç i l’altre de la Mare de Déu. A les decoracions murals hi han uns àngels, però també unes figures poc definides en posició d’oració.

En aquest segon projecte, la mesa de l’altar és dissenyada, segons nota que hi ha en els plànols, per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Finalment, no es va fer cap del projectes anteriors. El retaule de l’altar major és obra d’un altre artista i Miquel Llacuna hi va fer diverses decoracions: vitralls, pintura de les parets i volta de l’altar major, trones del presbiteri i el baptisteri. D’aquestes intervencions es conserven plànols i esbossos sense datar.

Descripció:

Vitralls

Va dissenyar vuit vitralls: sis de rodons, com unes rosasses, situats a les parets laterals, i un a la paret del peu de l’església sobre la porta d’accés, mentre que el vuitè té una forma de finestra amb arc situat al baptisteri.

Els vitralls situats a les parets laterals es distribueixen tres per cantó. Cada vitrall correspon a un dels altars laterals que té l’església. El vitrall es troba al trifori i no forma part de la decoració de l’altar. No hi ha correspondència entre la simbologia representada en el vitrall i l’advocació a qui està dedicat l’altar, excepte en el baptisteri.

Els tres vitralls situats entrant a la dreta fan referència a sant Isidre (una rella), l’altar del Santíssim (unes espigues, un bagot de raïm, un sol i la llegenda: «El nostre pa de cada dia doneu-nos avui») i sant Josep (una serra i un lliri/vara florida). Al cantó esquerre, en el primer hi ha la representació d’un crismó amb l’alfa i l’omega, el següent fa referència a sant Pere (una tiara, unes claus i la llegenda «Et tibi dabo claves regina caelorum») i l’últim a la Mare de Déu del Roser (el Sant Nom de Maria, un rosari i la llegenda: «Regina Sanctorum Omnium»).

La rosassa que hi ha al peu de l’església, sobre la porta, és figurativa i està dedicada a l’assumpció de la Mare de Déu. Hi ha una figura central que representa la Verge envoltada per quatre àngels amb una llegenda que diu: «Assumpta est Maria in coelum gaudit exercitus angelorum».

Baptisteri

La intervenció en el baptisteri se centra en el vitrall, possiblement en la tapa de la pica i la tanca de l‘altar.

El vitrall és més gran que els anteriors. El tema principal és un raig d’aigua que vessa d’un bol ―al·legoria al baptisme― rodejada d’unes flames, simbolisme de la purificació. Tot el conjunt està presidit per una creu grega de color verd.

La tapa, en forma de con, és de coure, amb unes decoracions ondulades laterals i una creu en el vèrtex que a la vegada serveix d’agafador.

La tanca, molt simple, combina les línies rectes amb unes d’ondulades que segurament volen recordar l’aigua.

El presbiteri

Al presbiteri, hi tenim tres intervencions: la pintura de parets i volta, l’altar i les trones i la tanca de ferro que el limita.

Les parets tenen un estampat de creus de color granat sobre un fons blanc. A la volta gòtica de tipus estrellada, pinta els espais entre els nervis de color granat ribetats de blanc i amb la decoració d’una creu en la part central.

L’ara de l’altar té una decoració geomètrica frontal de formes rodones. El suport té forma de piràmide truncada invertida, amb una decoració de volutes laterals. Frontalment, hi ha una decoració d’una creu, amb l’alfa i l’omega i la llegenda «Ego Sum». La decoració està policromada amb verd, vermells i daurat.

El pas entre el presbiteri i la nau de l’església presenta quatre graons flanquejats per dues trones/faristols, l’una per a la epístola i l’altra per a l’evangeli. Frontalment, hi ha una creu amb relleu com a decoració. El conjunt està acabat amb una decoració amb ferro de formes ondulades.

 

 

 

Los comentarios están cerrados.