Església parroquial de Santa Maria del Camí/Veciana

Església parroquial de Santa Maria del Camí/Veciana 

Any del projecte: Desconegut

Any de la inauguració:  1 de novembre de 1958

Lloc:  Carretera N II , Km. 539.540 (nucli de població de Santa Maria del Camí, Veciana)

Història:

L’església de Santa Maria del Camí va ser construïda l’any 1918-1919. Passada la Guerra Civil, comença la seva restauració l’any 1956. La intervenció de Miquel Llacuna s’inaugura l’any 1958, el mateix dia en què es fa la consagració de l’altar major.

Descripció:

L’església de Santa Maria del Camí és d’una sola nau, de quatre trams, acabada amb absis. Al final de la nau, on hi ha l’altar major, hi ha uns altars a cada costat també en forma d’absis.

La Mare de Déu del Camí és la figura central que presideix l’altar major. L’absis de la dreta està dedicat a la Mare de Déu del Roser, flanquejada per Sant Martí i Sant Jaume. El de l’esquerra està dedicat a Sant Josep, Sant Isidre i Santa Llúcia.

Al entrar, a mà esquerra, hi ha un espai per al baptisteri i a mà dreta un espai dedicat al Crist Crucificat. Al segon tram de la nau i arran de terra, encastats a la paret, hi ha els confessionaris. En el tercer tram de la nau i a cada banda, a mitja alçada, hi trobem dues fornícules: a l’esquerra, la Mare de Déu del Carme i a la dreta, el Sagrat Cor.

Aquesta església és una de les que Miquel Llacuna decora totalment, a excepció del fresc de l’absis de l’altar major, que és obra de Francesc Vidal i Gomà i que està datat l’any 1957.

El primer que hem de destacar en aquest projecte és la utilització del color: verds, grocs, roses lilosos, carbasses, etc. Un segon punt és la quantitat de sanefes i altres elements decoratius que, sovint, tenen una clara intencionalitat simbòlica. Tercer, l’estilització que ja trobem mesos abans a l’altar de la Mare de Déu de Montserrat de Piera. Aquí, però, és la primera vegada en què Miquel Llacuna utilitza una decoració global.

Com altres cops, la seva intervenció no es queda solament en els parets, sinó que també entra en el disseny d’altars, làmpades, canelobres i, en aquest cas, també les trones laterals. Tota la part mural de les parets combina la pintura i l’estuc.

L’altar major

La Mare de Déu està centrada al mig de la decoració mural. Es troba situada en una fornícula sobre una mènsula de pedra amb una decoració vegetal i flanquejada per dues làmpades de tres braços molt estilitzats.  L’interior de la fornícula està pintada de blau i exteriorment hi trobem una decoració amb un fons rosat-lilós-marronós que té uns camps d’estels daurats i uns punts grisos. El pas entre la fornícula a la pintura mural es fa per mitjà d’una franja blanca, que té la seva continuació amb una gran esgrafiat de formes curvilínies asimètriques (entre vegetals i núvols), que baixen just sota la fornícula de la Mare de Déu i que s’estenen lateralment centrant l’altar major.

Un sòcol del mateix color que l’exterior de la fornícula recorre tota la part baixa de l’absis, amb un camp de creus gregues de color blanc.

L’altar és de pedra. A la part frontal de l’ara hi ha cinc creus gregues de color vermell. El tronc té una decoració simètrica de formes rodones.

A cada costat de les escales que donen accés al presbiteri, hi ha les trones. Al cantó dret, per llegir l’epístola i a l’esquerra, per llegir l’evangeli, segons la litúrgia de l’època en què es va fer la decoració de l’església. Són fetes de la mateixa pedra de l’altar. Els frontals estan decorats amb un baix relleu. A la dreta si pot veure un rotlle de l’antic testament amb unes llengües de foc. El text diu: «Lectio Epistolae». A l’esquerra, el baix relleu és d’un llibre obert, on en una pàgina hi ha una creu i en l’altra hi ha la paraula «Evangelium». Les dues trones, lateralment, tenen unes decoracions florals.

L’arc de triomf que dóna continuïtat des de l’altar major a la nau està decorat amb una sanefa de formes apuntades, que recorden una espiga de color vermell i blanc.

Absis o altars laterals

Els dos altars laterals tenen la mateixa decoració. La paret semicircular és de color verd: es tracta d’una pintura que simula una cortina. A la part de la volta, una estilització de formes anguloses que recorden un camp d’estels, amb línies groguenques i un fons de color granat.

La nau

La nau és de quatre trams dividits per uns arcs feixons. Tota la nau està pintada de color rosa-lilós. Dos del trams tenen un camp d’estels daurats de vuit puntes; els altres dos presenten unes formes punxegudes també daurades. El arcs feixons són decorats per unes sanefes de tipus vegetal combinant els colors grocs i verds.

Al tercer tram de la nau hi ha, com ja hem dit, les dues fornícules amb les imatges de la Mare de Déu del Carme a la dreta i el Sagrat Cor a l’esquerra. Ambdues imatges estan situades sobre unes mènsules de pedra flanquejades per dues làmpades de llargs braços. Per centrar la imatge i fer-la ressaltar del conjunt, s’hi ha fet una decoració que ressegueix la fornícula, en el cas de la Mare de Déu més reiterativa, mentre que en el cas del Sagrat Cor és més simple. Sempre s’utilitzen els colors groc, verd i carbassa. La decoració de la Mare de Déu està resolta amb formes vegetals, mentre que la del Sagrat Cor és un camp de creus gregues.

El baptisteri

El baptisteri està situat sota el cor, al cantó esquerre, i s’hi entra des de la nau de l’església. L’en separa una reixa de ferro. Les parets estan pintades de color verd, el mateix to que trobem en els altars laterals. Com a element decoratiu, hi ha una forma que simula gotes d’aigua de color daurat, simbologia de l’aigua purificadora del baptisme. Aquest espai té una petita rosassa de vidres emplomats remarcada interiorment per un contorn groc.

El Crist crucificat

Paral·lela al baptisteri, hi ha una fornícula amb la imatge del Crist Crucificat. L’arc de la fornícula està decorat amb unes creus blanques amb fons vermell. Com el baptisteri, la decoració general és verda, tot i que, en aquest cas, es combina amb una sanefa vermella romboïdal que en l’angle inferior pren la forma un vas d’on surt un flama, simulant per tant una llanterna. De la part superior de l’arc pengen dues làmpades.

Altres elements decoratius

Com ja hem dit, a més de la decoració mural, Miquel Llacuna va dissenyar també les làmpades, les meses dels altars, els canelobres, les estovalles de l’altar i el rètol de sobre la porta de l’entrada.

Les làmpades del sostre són rodones. La central té una base de fusta de forma estrellada que suporta els diferents llums fets de ferro amb bases curvilínies. Per sustentar-la, hi ha uns eixos dels quals pengen les cadenes que la uneixen al sostre. En el altars laterals també hi ha una làmpada, més simple però que segueix l’esquema de l’anterior.

Es conserven encara els canelobres de llautó de l’altar major, sis en total, de formes molt rectes i sense cap tipus de decoració.

Les estovalles de l’altar major són blanques, amb una sanefa de color vermell i una estampació d’unes creus gregues semblants a les que hi ha al frontal de l’altar, però en aquest cas de color daurat.

A l’últim, cal esmentar el rètol de sobre la porta d’accés a l’església. És de color verd, està pintat i diu: ESGLÉSIA PARROQUIAL / SANTUARI DE / NTRA. SRA. DEL CAMÍ.

(veure: http://www.miquelllacuna.com/?page_id=883 )

 

 

Los comentarios están cerrados.