Barcelona/Altar de Sant Antoni Maria Claret

Altar de Sant Antoni Maria Claret/Barcelona

Any del projecte: 4 de novembre de 1946 (primer projecte)

Any de la inauguració: 1951(ca)

Lloc:  Santuari del Cor de Maria. Parròquia de l’Immaculat Cor de Maria (c/ Sant Antoni M. Claret, 45 (Gràcia, Barcelona)

Història: Les primeres dades que tenim d’aquest projecte es troben en una carta que escriu Josep Llacuna, claretià i germà de Miquel, en la qual li diu quins llibres ha de consultar per tal de conèixer la vida i l’obra de l’aleshores encara Pare Claret. És la resposta a una petició que Miquel li havia fet. Aquesta carta està datada el 8 d’octubre de 1946.

El primer projecte és del 4 de novembre de 1946. Constava de la realització de l’altar, la volta i dos plafons laterals dedicats a la vida del sant.

El 19 d’abril de 1947, Miquel Llacuna envia una carta al pare superior dels Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, adjuntant-hi el pressupost, així com una relació de tots els treballs que s’han de fer. Detalla que la volta serà feta al fresc o a l’oli, mentre que els plafons laterals seran fets a l’oli. Parla també de refer el projecte i del disseny de tots els objectes complementaris. L’import final és de 30.000 pessetes.

El 26 de juny de 1949, està treballant ja en el projecte, ja que hi ha una carta a Gaspar Mestre i Beltran, que li havia encarregat el projecte de Sant Feliu de Pallerols, on li diu que si el vol veure és a Barcelona pintant la volta de la capella del Pare Claret.

Pel que sembla, la primera realització del projecte ―l’altar i la part central de la volta― es devia realitzar aquell 1949. De l’any 1950 tenim una carta del P. Salvador Vilarrúbies, en la qual explica que s’ha executat la cinquena part de la decoració prevista i demana el pressupost per a la resta, concretant-ho en dos blocs: l’un, les dues parts de la volta que falten, on hi ha d’haver dos àngels a cada banda, i l’altre, els dos plafons laterals dedicats a la vida del sant. Miquel Llacuna li respon que l’execució de la part dels àngels valdrà 9.550 ptes.

El 22 de juny de 1950, el P. Vilarrúbies envia una carta a Llacuna confirmant el projecte i li demana que comenci el mes de juliol perquè l’obra estigui enllestida a l’octubre, per a les festes claretianes. En aquesta mateixa carta, demana un canvi en el projecte, ja que tenen previst que la capella serveixi com a altar del Santíssim i per tant caldrà fer-hi un combregador.

Aquesta part de la volta es va fer molt probablement aquell any, tot i que va començar molt més tard de la data prevista, segons es pot deduir de la correspondència de Salvador Vilarrúbies. De fet, el febrer de 1951 es parla de fer els plafons laterals i de posar els daurats que falten a la volta.

Els plafons laterals no els va pintar, ja que no es van posar d’acord en el preu.

El conjunt que finalment va pintar Miquel Llacuna es devia acabar passat el maig de 1951.

Descripció: L’altar de Sant Antoni M. Claret està situat en el deambulatori del santuari. El podem dividir en dos blocs perfectament diferenciats: l’altar amb el retaule que està presidit per la imatge del sant, i la volta.

L’altar i el retaule

L’altar, adossat a la paret, és de marbre gris. Té incrustades unes decoracions de bronze, i a la part central hi ha un crismó flanquejat per una alfa i una omega, simbologia de Crist, principi i fi de totes les coses. A la part de l’ara hi ha una sanefa que alterna les creus amb línies horitzontals.

El retaule, daurat, té un eix en el qual trobem, de dalt a baix, els elements que descrivim a continuació. Coronant-lo, l’escut de l’arquebisbat de Santiago de Cuba, on Sant Antoni M. Claret i Clarà va ser arquebisbe entre el 1850 i 1857; als laterals uns àngels: el de la dreta porta un llibre on es pot llegir: «Camino recto y seguro para ir al cielo», fent referència al títol de l’obra que va publicar l’any 1846; el de l’esquerra, la mitra de bisbe.

Sota l’escut, hi trobem la imatge de Sant Antoni M. Claret, flanquejat per dos relleus que representen uns àngels drets, tres a cada cantó, portant un objecte simbòlic de la vida i l’obra del sant. A la dreta, de dalt a baix: la tiara papal, símbol de glòria i victòria; un calze del qual surt una hòstia, i una roda dentada i una llançadora tèxtil fent referència al seu passat con a treballador del tèxtil. A l’esquerra, un rosari, per la devoció i la propagació que el sant en va fer; el cor flamejant, simbolitzant el fervor i la devoció; i un llibre i una ploma, fent referència a l’apostolat exercit des de les «missions» en les quals ell mateix predicava.

Sota el sant hi ha un manifestador amb les relíquies i, sota el sagrari, a cada costat d’aquest, hi ha un relleu d’uns àngels agenollats.

El retaule continua a cada costat de l’altar com un sòcol, en el qual trobem també el relleu d’uns àngels, molt semblants als anteriors i en posició de genuflexió, que porten a les mans: el de la dreta, un raïm, i el de l’esquerra un ram d’espigues, en representació del cos i la sang de Crist. Al costat d’aquests àngels, i per acabar el retaule, hi ha unes columnes amb uns capitells florals.

Com ja hem dit, tot el retaule és daurat però en algunes parts, sobretot en els relleus dels àngels, hi trobem una lleu policromia.

La volta

La volta és de tipus escarser i està trencada per unes llunetes triangulars que en la paret de l’altar coincideixen amb els finestrals del santuari, mentre per l’altre cantó coincideixen amb les arcades, que, com un claustre, comuniquen el deambulatori amb l’altar major. La podem dividir en tres parts: la central, sobre l’altar, i dues de laterals.

El cos central, que és el que primer es va pintar, mostra la manifestació de la gloria de Crist, representat per una creu grega al voltant de la qual hi ha estol d’àngels estilitzats que l’encerclen. Per la seva col·locació i posició, fan la sensació d’una gran estrella i/o corona.

Al voltant d’aquest conjunt, i molt més grans, hi ha set àngels que, amb les ales esteses, omplen tot l’espai. Els que trobem al damunt mateix del retaule porten una cita de l’evangeli de sant Mateu (16, 26) que diu, en llatí: «¿Quid enim prodest homini si mundum universuus lueretur animae vero suae detrimentum patiatur?» («Què en traurà l’home de guanyar tot el món si perd la vida?»). Els altres àngels que hi ha a la volta, seguint el sentit de les agulles del rellotge, porten el següent: el primer, en una mà un manat d’una fruita, possiblement de pomes com a simbologia del coneixement, i en l’altra unes balances en representació de l’equitat, l’equilibri, la ponderació i la igualtat; l’altre àngel  agafa amb les dues mans una gerra flamejant, com a simbologia de la devoció i l’espiritualitat del sant. Segueix la representació un sol àngel amb els braços estesos que mostra sobre el pi un cor flamejant, fervor i devoció. Dels dos últims àngels, l’un porta una àncora, en representació de la fermesa i l’esperança, mentre que l’altre aguanta en una mà un rellotge de sorra per explicar la fugacitat de la vida, i mostra en l’altra una corona en senyal de glòria i santedat.

Segons la memòria que es va publicar per recollir fons, hi ha dues idees en tota la volta, però molt concretament en aquesta part, que es volen transmetre: l’eternitat i el cel.

A les dues altres parts de la volta, hi trobem dos conjunts amb un parell d’àngels cada un, en una visió contrapicada. Amb les seves ales corbades encerclen dues representacions: en una banda, la Verge del Roser envoltada d’un rosari i unes garlandes de roses i coronada per una llegenda que diu «Regina»; a l’altra banda, els àngels porten una custòdia, com a exaltació de Crist. D’aquesta custòdia en cauen un pètals de flors i al damunt s’hi llegeix: «Sanctus, Sanctus, Sanctus».

Observem la diferència en l’estil dels àngels de la part central i els laterals. Els uns corresponen a l’època dels àngels amb llargues ales estilitzades, mentre que els altres són més voluptuosos i busquen més l’impacte.

L’interior de les lluernes està decorat amb unes sanefes geomètricoflorals, en el centre de les quals hi ha un triangle amb una representació simbòlica: un colom i unes flames que representa la Pentecosta, un lliri com a simbologia de la puresa, unes roses que simbolitzen el rosari, les llegendes llatines «Ora pro nobis» i «Vene Scripsisti de Me», un crismó amb una alfa i una omega, la serp, el sant nom de Maria i un objecte que té l’aparença d’un fuet.

La resta de la decoració de la volta està pintada amb un camp de creus que trobarem en altres decoracions de Miquel Llacuna. També hi ha l’escut del sant i el de Barcelona.

Tant les corones dels àngels en la part de la volta com el rosari que envolten la Verge tenen un petit relleu. Tota la volta combina, majoritàriament, els colors calents i els daurats.

Malgrat que no se’n conserven els projectes, per l’estil i els materials utilitzats, molt probablement les dues làmpades són també disseny de Miquel Llacuna.



(veure: http://www.miquelllacuna.com/?page_id=660 )

Los comentarios están cerrados.