obra religiosa

Passada la Guerra Civil, quan Miquel Llacuna torna a Catalunya, després d’una llarga militarització en la qual ha estat destinat al Marroc, es troba amb les conseqüències de la guerra i la realitat de la postguerra. Una de les feines que hi havia per fer en aquell moment era la rehabilitació d’esglésies i capelles malmeses en el període bèl·lic.

Persona profundament religiosa i molt compromesa amb de les seves idees, l’entorn porta Llacuna a treballar en moltes de les restauracions tant a la seva ciutat natal com altres ciutats de Catalunya.

 L’obra temàtica religiosa és potser la part més completa i important de Miquel Llacuna, el seu vessant artístic, on hi ha més estudi i dedicació.

De formació clàssica i perfeccionista, dibuixa i redibuixa els personatges i decoracions a la recerca d’una millor expressió; i hi incorpora els elements simbòlics i narratius que l’ajudin a explicar millor el discurs que vols fer.

 El color, moltes vegades utilitzat com a sinònim de la llum, és un dels trets fonamentals de la seva obra pictòrica. Miquel Llacuna trasllada també aquesta característica a les realitzacions de caire religiós; el verd, el vermell o el carbassa ―entre altres colors― són impactes visuals, moltes vegades fets en construccions medievals, renaixentistes o barroques.

Realitzacions 

Barcelona (ciutat) Volta i girola del santuari de l’Immaculat Cor de Maria (1948).

Copons (Barcelona) Església parroquial (sense datar)

Falset (Tarragona) Decoració de l’església del convent de les germanes carmelites (1963).

Igualada (Barcelona)

Església de Santa Maria Quatre evangelistes de les petxines de la cúpula de la capella del Sant Crist d’Igualada (1951). Altar lateral dedicat a Sant Antoni M. Claret (1960). Restauració del baptisteri (1965). Altar del Crist que hi havia a l’entrada de l’església obra de l’escultor Ernesto Marco (sense datar). (Avui aquest altar ha estat reformat i el Crist està instal·lat a la sagristia del Sant Crist).

 Capella de la Mare de Déu de Montserrat d’Igualada Decoració de l’absis de la capelleta (1946). Plafons laterals de la capelleta i també els mobles i objectes de culte (1948).

Altres intervencions a Igualada Altar del col·legi de la Divina Pastora (desaparegut en part)(1942). Decoració de la capella del Portal de la Mare de Gràcia o de la Font Major (1951-1954). Altar lateral de Santa Joaquima de Vedruna (desaparegut)(1960). Via Crucis que s’instal·la als voltants de l’antic Hospital d’Igualada. (desaparegut)(sense datar). Altar de Sant Antoni en l’església del Convent dels Caputxins (sense datar).

 Montserrat (Barcelona) Làmpada votiva de la Comarca de l’Anoia (1947).

 Piera (Barcelona) Altar de la Mare de Déu de Montserrat de l’església parroquial (1956).

 Sant Feliu de Pallerols (Girona) Decoració de l’altar major de l’església parroquial (1951).

Santa Margarida de Montbui (Barcelona) Altar major de l’església parroquial (sense datar).

 Santa Maria del Camí – Veciana (Barcelona) Arranjament de l’església (1958).

 Altres Projectes no realitzats

Barcelona (ciutat) Altar del sant Crist de l’església del Cor de Maria (sense datar).

Igualada (Barcelona) Dos passatges sobre la història del Sant Crist d’Igualada que finalment van ser realitzats pel pintor Francesc Camps i Dalmases per a la capella del Sant Crist de l’església de Santa Maria (1957). Decoració total de l’església de Hospital d’Igualada (1960). Capella del Sant Crist a la Parròquia de la Soledat (1962). Baptisteri de la Parròquia de la Soledat (1964).

 Sant Martí de Tous (Barcelona) Altar del Santa Crist de l’església parroquial (1948).

 Santa Coloma de Queralt (Tarragona) Altar major de l’església parroquial (1958).

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>